Les extincions són per sempre.
Les extincions són part d’un procés natural que fa que regularment desapareguin espècies i poc a poc en vagin apareixent de noves. Normalment aquest procés té lloc al llarg de milers d’anys, però actualment el ritme d’extinció és entre 10 i 100 cops més ràpid que el que tindríem de forma natural. Més d’un terç de les espècies de flora i fauna a escala mundial estan amenaçades. Cada dia podríem estar perdent entre 50 i 200 espècies, i, amb elles, l’oportunitat de descobrir usos que podrien ser útils per a la humanitat. I l’espècie humana n’és la principal i quasi única causa.
Quan parlem dels problemes ambientals que ens envolten, com el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, de l’aigua o dels sòls, l’erosió o la desertificació, poques vegades som conscients de que tenen solució. Canviar la situació és quasi sempre una qüestió de voluntat, tecnologia, diners i temps. Amb tots aquests recursos podríem recuperar la qualitat de l’aire, així hagin de passar centenars d’anys. Recuperar els sòls, encara que triguin mil anys en refer-se, és possible. També podem recuperar la qualitat de l’aigua de rius, llacs, oceans i fins i tot dels aqüífers subterranis.. Però la pèrdua de biodiversitat provocada per les extincions és per sempre, és un procés totalment irreversible.
De vegades s’ha utilitzat el desenvolupament a qualsevol cost per justificar la destrucció de la biodiversitat. A moltes zones es va canviar l’ús de la terra, es van crear monocultius, s’hi van introduir espècies exòtiques invasores, es van fragmentar hàbitats a causa del creixement urbanístic o es van desplaçar poblacions per extraure recursos miners. Tot en nom del creixement econòmic.
La realitat, però, és que la pèrdua de la biodiversitat només accentua les situacions de pobresa. Ambdós problemes comparteixen algunes pressions: al creixement de la població, el consum desmesurat i la sobreexplotació dels recursos s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic i la contaminació. La solució, doncs, ha d’arribar des d’una perspectiva conjunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada