Comte Duc d'Olivares

Comte Duc d'Olivares
Gaspar de Guzmán i Pimentel va nèixer a Roma 6 de gener el any 1578 i va morir a Toro,la província de Zamora el 6 de juliol el any 1645. Va morir en 67 anys. Va nèixer ric perquè el seu pare era el privat de Felip IV. Gaspar de guzmán i Pimentel va iniciar una carrera eclisiàstica. Estudiant a la Universitat de Salamanca.

Quan van morir els seus dos germans grans del Gaspar el va fer heru i fer-li abandonar els estudis para ajudar amb el seu pare a la cort de Felip III. La Monarquía Hispànica no estava centralitzada. Quan es van unir amb els Reis Catòlics, la unitat tenia com a clau de volta a la persona del monarca , però els diferents regnes gaudien amples autonomies. El programa polític d'Olivares. Va considerar que l'autoritat i la reputació de la Monarquía Hispànica s'havia deteriorat i per tant va proposar un pla de reformes encaminades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris que regnava. El 1640 aquest memorial de mentalista va provocar la revolta de Catalunya amb la Guerra dels Segadors i la de Portugal.

article d'opinió : Les extincions són per sempre.

Les extincions són per sempre.

Les extincions són part d’un procés natural que fa que regularment desapareguin espècies i poc a poc en vagin apareixent de noves. Normalment aquest procés té lloc al llarg de milers d’anys, però actualment el ritme d’extinció és entre 10 i 100 cops més ràpid que el que tindríem de forma natural. Més d’un terç de les espècies de flora i fauna a escala mundial estan amenaçades. Cada dia podríem estar perdent entre 50 i 200 espècies, i, amb elles, l’oportunitat de descobrir usos que podrien ser útils per a la humanitat. I l’espècie humana n’és la principal i quasi única causa.

Quan parlem dels problemes ambientals que ens envolten, com el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, de l’aigua o dels sòls, l’erosió o la desertificació, poques vegades som conscients de que tenen solució. Canviar la situació és quasi sempre una qüestió de voluntat, tecnologia, diners i temps. Amb tots aquests recursos podríem recuperar la qualitat de l’aire, així hagin de passar centenars d’anys. Recuperar els sòls, encara que triguin mil anys en refer-se, és possible. També podem recuperar la qualitat de l’aigua de rius, llacs, oceans i fins i tot dels aqüífers subterranis.. Però la pèrdua de biodiversitat provocada per les extincions és per sempre, és un procés totalment irreversible.

De vegades s’ha utilitzat el desenvolupament a qualsevol cost per justificar la destrucció de la biodiversitat. A moltes zones es va canviar l’ús de la terra, es van crear monocultius, s’hi van introduir espècies exòtiques invasores, es van fragmentar hàbitats a causa del creixement urbanístic o es van desplaçar poblacions per extraure recursos miners. Tot en nom del creixement econòmic.

La realitat, però, és que la pèrdua de la biodiversitat només accentua les situacions de pobresa. Ambdós problemes comparteixen algunes pressions: al creixement de la població, el consum desmesurat i la sobreexplotació dels recursos s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic i la contaminació. La solució, doncs, ha d’arribar des d’una perspectiva conjunta.

colònies 2011

Aquestes colònies van ser una passada. Les activitats que em van agradar van ser:equitació,ràfting,la discoteca,jocs de malabars,parc d'aventura(la molina)etc...

Les habitacions no estaven malament però m'agradaria

anar amb el Pau,Manu,Àlex,Martí...

Quina pena que només siguessin 4 dies però 4 dies són 4 dies.

Al arribar casi al col·legi volia tornar a Ridolaina(però també volia tornar a casa)

faula amb català

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.